dilluns, 16 de gener de 2017

I per combatre el "blue monday"...Tarte au citron meringuée.





"Estaba contemplando tu sonrisa y
me olvidé de respirar.

Minutos después, tu beso me volvió
a la vida."

(Lucas Hugo Guerra, "Mind of Brando")



Diuen que avui, el tercer dilluns de cada mes de gener, és el dia més depriment de l'any, el "blue monday", concepte que va ser publicat, per primera vegada al 2005 com a part d'una campanya publicitària de l'agència de viatges Sky Travel, que deia haver calculat la data fent servir una equació.

La data va ser publicada en un comunicat de premsa sota l'autoria de Cliff Arnall, professor del "Centre for lifelong learning", adjunt a la Universitat de Cardiff, que va dir que la data va ser ideada per ajudar a una empresa de viatges a analitzar quan la gent reserva les seves vacances i va fer servir diferents factors, entre ells les condicions climàtiques, el nivell de deutes (la diferència entre el deute acumulat i la nostra capacitat de pagament), el temps passat des de Nadal, el temps des de que fracassen els nostres propòsits de cap d'any, els baixos nivells de motivació i el sentiment de necessitat de prendre mesures al respecte. L'equació que va fer servir al 2006 va ser:




On Tt = temps de viatge; D = retards; C = temps gastat en activitats culturals; R = temps gastat en temps d'oci; ZZ = temps de son; St = temps gastat en un període de stress; P = temps invertit en fer la maleta; Pr =  temps gastat en la preparació. Sense definir les unitats de mesura.

Posteriorment, al 2009, va fer servir una fórmula diferent: 


On W = temps atmosfèric; D = deute; d = sou mensual; T = temps transcorregut des de Nadal; Q = temps des de que abandonem els propòsits d'any nou; M = baixos nivells de motivació y N= sentiment de necessitat de fer alguna cosa. Novament, però, sense definir les unitats de mesura.


Al escriure sobre la fórmula, al 2006, Ben Goldacre va dir que "les equacions fallen inclús per tenir sentit matemàtic en els seus propis termes", assenyalant que "es pot tenir un bon cap de setmana quedant-se a casa i reduint el temps de viatge a zero. Per altra banda, Dean Burnett, un neurocientífic que va treballar al departament de psicologia de la Universitat de Cardiff, va qualificar de farsa tot el plantejament.

Sigui com sigui, i per si de cas, hi ha una sèrie de fets que sigui o no cert això del Blue Monday, faciliten un somriure.

1r.- Has d'escoltar bona música i, a poder ser, amb un volum alt. I és que escoltar la nostra música preferida allibera endorfines, segons va demostrar un equip de la Universitat de Manchester, i és que les endorfines són neurotransmissors que tenen molt a veure amb la sensació de felicitat.

2on.- Rodeja't de gent alegre, ja que el bon humor es contagia i segons un treball publicat a la revista The journal Proceedings of the Royal Society B, va revelar que tenir bona companyia ajuda a evitar caure en una depressió.

3r.- Fes esport. Ja se sap que fer exercici té molts beneficis, no només per estar en forma i per evitar malalties, el cervell també ho agraeix. Les contraccions musculars que es produeixen quan fem esport provoquen canvis neuronals i, entre ells, es troba novament la producció d'endorfines.

4rt.- Riu molt. Sembla evident, però no ho és. Riure, encara que no haguem vist res que ens faci gràcia, ajuda a ser més feliços. Està demostrat que rebaixa els nivells d'estrés i ens ajuda a evitar pensaments negatius.

5è.- Vigila el que menges. Alguns aliments són necessaris per produir neurotransmissors com les endorfines o la serotonina i per millorar el nostre estat d'ànim és necessari incorporar-los a la nostra dieta...

I un dia es un dia...creieu que un pastís com aquest no us farà somriure...certament, us posarà de bon humor. 

Així que la meva proposta d'avui, per passar un blue monday feliç és aquest pastís de llimona i merenga que vaig fer amb tota l'estimació del món, per un sopar molt especial.



Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:


Per la "pâte sablée":

  • 240 gr de farina
  • 150 gr de mantega
  • 90 gr de sucre
  • 30 gr de farina d'ametlles
  • 1 sobre de sucre avainillat
  • 1 rovell d'ou
  • 1 pessic de sal

Per la crema de llimona (lemon curd):
  • 3 llimones
  • 150 gr de sucre
  • 4 ous
  • 160 gr de mantega

Per la marenga:
  • 2 clares d'ou
  • 100 gr de sucre
  • 40 ml d'aigua


En primer lloc, i per fer la tartaleta que contindrà la crema de llimona, s'han de barrejar els ingredients secs, és a dir, la farina, el sucre, la farina d'ametlles, el sucre avainillat i la sal, i quan siguin ben barrejats, s'ha d'afegir la mantega, a daus i en textura pomada i barrejar bé fins que el conjunt tingui aspecte i consistència de sorra.




Finalment, s'ha d'afegir el rovell d'ou i barrejar fins que tot sigui una massa homogènia, que hem de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, com a mínim, una hora.

Passada l'estona de repòs -mentre jo vaig fer la crema de llimona-, s'ha d'estirar bé la massa. És difícil de treballar, així que us recomano que prèviament a estirar-la amb el corró, la poseu entre dos trossos de paper film. 




Quan sigui ben estirada, s'ha de cobrir un cercle metàl·lic per coure la tartaleta. Si no en teniu, al menys recomano un motlle desmuntable, que us facilitarà la feina. La massa ha de tenir un gruix uniforme i de mig centímetre aproximadament.

Abans de posar al forn s'ha de punxar la base amb una forquilla per evitar que s'infli i cobrir amb paper de forn o d'alumini col·locant alguna cosa de pes al damunt...o bé llegums o algun altre motlle.

S'ha de coure uns 20 minuts a 180ºC, destapar i 10 minuts més. Com depèn del forn, aneu comprovant la cocció.




Llavors s'ha de deixar refredar, desemmotllar i reservar.

Com ja he comentat, mentre cou la massa es pot anar fent la crema de llimona, que també és molt senzilla de fer.

En un cassó s'ha de desfer la mantega amb el suc de les llimones i la ratlladura i, mentre aquesta es desfà, s'ha de batre bé el sucre amb els ous fins que blanquegin.

I una vegada la mantega sigui fosa, s'ha de barrejar amb el sucre i els ous, fora del foc, fins que tot sigui ben integrat i tornar al foc on, sense deixar de remenar en cap moment, hem d'esperar a que espessi.

Quan tingui la textura adequada, s'ha de retirar del foc i deixar que refredi una mica.



Llavors, ja es pot omplir la tartaleta amb la crema de llimona i deixar a la nevera, tapada amb paper film, com a mínim dues hores. Jo vaig deixar-la tota la nit.

Finalment, s'ha de preparar la merenga que cobrirà el pastís.

Per fer-la, s'ha d'escalfar el sucre i l'aigua fins que arribi a 120ºC i mentre, muntar les clares d'ou a punt de neu. Quan el sucre i l'aigua siguin a la temperatura adequada, s'ha de baixar el batedor on hem muntat les clares a la mínima velocitat i anar afegint el sirope, en forma de fil i a poc a poc, sense deixar de remenar i, quan s'hagi afegit tot, tornar a pujar la velocitat al màxim i no deixar de batre fins que la barreja sigui completament freda.

Llavors, ja es pot treure el pastís de la nevera, cobrir amb la merenga de la manera que més us agradi -jo l'he posat tota i amb una cullera he fet que tingui puntes irregulars- i amb un bufador torrar-la una mica.





I per acabar un pastís tant dolç, una cançó preciosa.


Cuatro vientos

En el primer recuerdo 
que yo tengo vos estas, 
el parque la vereda, 
el helado el delantal, 
el amor de mi vida, 
la suerte en el azhar, 

hoy gira la ruleta 
y sigo en el mismo lugar... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Por vos tengo estos ojos 
esta forma de mirar, 
esta poca paciencia 
y mi voz para cantar, 
un ángel que me cuida 
un hijo que criar, 

la luz que me ilumina 
y también mi oscuridad... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento

(Bersuit Vergarabat)







  TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 18 de desembre de 2016

Tard, però arriba. L'últim "Asaltablogs" de l'any. Fideus xinesos d'arròs amb llaminera i verdures.





"El miedo llamó a la puerta,
la confianza abrió
y afuera no había nadie."

(Dita popular xinesa)



I, en un tres i no res, s'acaba el 2016. Que ha passat volant. I, com cada any, els "AsaltaBlogs" fem l'amic invisible, que enlloc de consistir en fer un regal, tracta de "robar una recepta a un blog sorpresa. I la meva amiga invisible és l'Eva, del fantàstic blog "Eva en pruebas".

Però abans de parlar de l'Eva i de presentar la recepta que m'he endut de la seva cuina, m'he de disculpar. He anat una mica despistada i estava convençuda de que, igual que a la resta d'assalts de l'any, es publicava l'últim diumenge de mes. Però no. Així que ahir, ella no va poder veure quina recepta s'havien endut de la seva cuina. Així que Eva, dues coses: gràcies per la paciència -espero que t'agradi la meva versió dels teus fideus xinesos amb porc- i perdona per deixar-te ahir sense regal.

I tot i que de l'Eva no sé massa, si sé que compartim l'amor per la cuina i que té un blog que no has de deixar de visitar. Així que espero estar a l'alçada del repte.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
  • 200 gr de llaminera de porc
  • 1/2 paquet de fideus xinesos d'arròs
  • 1 ceba tendra gran
  • gingebre
  • 1 all
  • 1 pastanaga
  • 1/4 de col
  • Soja al gust
  • Salsa Hoisin
  • oli de sèsam
  • pebre

Si es pot començar la recepta el dia anterior, millor, ja que l'ideal és deixar la llaminera de porc, tallada a dauets, tota una nit macerant en salsa de soja, all picat, pebre i gingebre fresc ratllat. S'ha de deixar a la nevera fins el moment de cuinar els fideus. Quan més temps estigui macerant, millor, ja que després el porc queda més sucós. Al dia següent, només cal treure la carn de la nevera uns 30 minuts abans de començar a cuinar.

Per fer els fideus, s'ha de començar picant la ceba, la pastanaga i la col i sofregir a foc màxim amb una mica d'oli de sèsam. Ha d'estar tot daurat però al dente.

Llavors, s'ha d'afegir el porc que ha d'estar a temperatura ambient.

Mentre s'ha de coure els fideus que, pràcticament, s'escalden en aigua bullent, ja que es fan en un tres i no res. Mireu les instruccions de cada paquet.




Quan les verdures ja casi estiguin s'ha d'afegir un raig de salsa de soja i salsa Hoisin al gust.

I finalment, s'han de barrejar bé amb els fideus.

Abans de servir, posem pel damunt una mica de tija de ceba tendra picada.





I per acabar, Café Tacvba. Eres.

Eres

Eres,
lo que más quiero en este mundo eso eres,
mi pensamiento más profundo también eres,
tan solo dime lo que es
que aquí me tienes.

Eres,
cuando despierto lo primero eso eres,
lo que a mi día le hace falta si no vienes,
lo único preciosa que en mi mente habita hoy.

Que más puedo decirte,
tal vez puedo mentirte sin razón,
pero lo que hoy siento,
es que sin ti estoy muerto pues eres...
...lo que más quiero en este mundo eso eres.

Eres,
el tiempo que comparto eso eres,
lo que la gente promete cuando se quiere,
mi salvación, mi esperanza y mi fe.

Soy,
el que quererte quiere como novia soy,
el que te llevaría el sustento día a día, día a día,
el que por ti daría la vida ese soy.

Aquí estoy a tu lado,
y espero aquí sentado hasta el final,
no te has imaginado,
lo que por ti he esperado pues eres...
...lo que yo amo en este mundo eso eres...
Cada minuto en lo que pienso eso eres...
Lo que más cuido en este mundo eso eres...

(Café Tacvba)







TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 11 de desembre de 2016

Invents que surten bé. "Platillo" de quinoa amb calamars i curry verd.






"Cuando te acaricié,
me di cuenta que había vivido toda mi vida
con las manos vacías."

(Alejandro Jodorowsky)




Segons he llegit recentment, la quinoa és un pseudocereal que, igual que la civada torna a posar-se de moda pels seus valors nutritius, així com per la àmplia gamma de beneficis per a la salut.

Els inques anomenaven a aquest cereal "la mare de tots els grans" i va ser cultivada, per primera vegada, fa més de 5.000 anys. 

Tot i que existeixen molts tipus de quinoa, les variants més comuns que podem trobar són la blanca, la vermella i la negra. Però, quins són aquests beneficis que aporta? En general, els cereals integrals, com és el cas de la quinoa, proporcionen vitamines essencials, minerals i fibra, que ajuden a regular el sistema digestiu i a mantenir-lo ple i satisfet. És un aliment lliure de gluten i conté ferro, vitamines del grup B, magnesi, fósfor, potassi, calci, vitamina E i fibra, i és un dels pocs aliments d'origen vegetal que es considera una proteïna complerta. I amb totes aquestes propietats, menjar quinoa habitualment -de fet, es recomanen 48 gr al dia-, redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis del tipus 2, pressió arterial alta, càncer de colon o obesitat.

A més a més, i tal i com vaig llegir a la revista Muy Interesante, una investigació recent que es va dur a terme per l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard T.H. Chan, a Massachusetts (EEUU) conclou que el consum regular de grans sencers pot arribar a allargar la nostra esperança de vida.

Sembla ser que els experts van analitzar dades de 12 ponències ja publicades, juntament amb fonts inèdites del Sistema Nacional de Salut i Nutrició (NHANES) III y NHANES entre 1999 i 2004. Tots van incloure a participants procedents del Regne Unit, Estats Units i països escandinaus. En total es van examinar els informes de 786.076 persones entre 1970 i 2010. I aquest gran anàlisis va mostrar que, per cada 16 grams de porció de grans sencers consumits, va haver una disminució de 7% de les morts totals, una disminució del 9% de morts relacionades amb malalties cardiovasculars i una reducció del 5% en morts relacionades amb el càncer.

Els resultats de l'estudi, publicats per la revista Circulation, mostrava que l'efecte encara era més pronunciat a mesura que augmentava el consum de grans sencers. Així que els que consumien 48 gr de gra sencer per dia tenien un 20% menys de risc de mortalitat, un 25% menys de risc de mortalitat cardiovascular i un 14% menys de risc de mortalitat per càncer.

Així que ja ho sabeu. A gaudir del gra sencer que, a més a més, pot resultar deliciós.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 4 grapats de quinoa 
  • 2 llaunes petites de calamars amb salsa americana
  • 1 ceba tendre gran
  • caldo de pollastre i pernil casolà
  • pasta de curry verd
  • coriandre
  • mel
  • pebre
  • oli d'oliva verge


La recepta no té cap complicació. De fet, com veureu, inclús tiro de despensa utilitzant llaunes de calamars en salsa americana. De fet, és un recurs que utilitzo a vegades, ja que he descobert unes llaunes que m'encanten i serveixen de bon afegit en alguns plats com arròs o, en aquest cas, quinoa.

El primer que s'ha de fer és picar bé la ceba tendre i sofregir amb una mica d'oli fins que comenci a estar daurada i llavors, es pot afegir una mica de pasta de curry verd, al gust. Jo compro una de la marca Aroy-D que m'encanta i que pica bastant. Si feu servir aquesta jo poso una culleradeta plena per a dues persones. Aviso, però, que m'agrada molt el picant.

Una vegada la pasta de curry s'hagi integrat bé amb la ceba, s'ha d'afegir els calamars en salsa i donar un parell de voltes per unificar sabors i un rajolí de mel, així com una mica de pebre negre.

Llavors, s'ha d'afegir la quinoa i el suficient brou (jo he fet servir un brou casolà fet amb carcassa de pollastre, dues pastanagues, un parell d'ossos de pernil, api, porro, col, nap i xirivia) perquè es cogui, com si féssim una paella. Aquesta vegada he provat la quinoa SOS que només necessita 15 minuts de cocció.

Quan gairebé estigui s'ha d'afegir una mica de coriandre i al moment de servir una mica de la tija de la ceba tendra laminada.






I per acabar, una cançó deliciosa, igual que el plat que avui he proposat.


Viene de mi

Yo no bailo la cumbia, abandono el suelo
Y me entrego al aire que vas dejando
Yo me convierto en tu deseo
Yo no rompí el cristal
Fue la luna roja, la loba en celo
Fueron tus dedos que me tocaron y se volvieron

Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

En San Fernando fumé un poquito
Fue lluvia seca, no fue delito
Hoy que no necesito a nadie yo te preciso
Dime que no rompiste la madrugada
Que no te fuiste
Que al despertar la próxima vez no será tan triste


Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

Una luz, no más que una luz
Querida, una luz torcida,
que en el desierto cambió mi vida
Camarada de rebelión
Florcita macumba en la despedida
no digas siempre, no digas nunca

Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

(La Yegros)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 30 de novembre de 2016

Arròs de bacallà i carxofes amb pesto de nous. De llagrimeta.





"Quisiera darte todo lo que nunca hubieras tenido,
y ni así sabrías la maravilla que es poder quererte."

(Frida Khalo)



Fa un temps vaig llegir a la revista Muy Interesante -els que seguiu una mica el meu blog, ja sabeu que acostumo a fer-ne referència bastant sovint-, que un estudi britànic que es va dur a terme a la University College de Londres, ha demostrat que fan falta 66 dies per crear un hàbit i que aquest es mantingui durant anys.

Això significa que si durant aquest número de dies repeteixes una acció en les mateixes circumstàncies, aquesta es converteix en una reacció automàtica davant d'aquestes, tal i com afirma Jane Wardle, coautora de l'estudi que es va publicar a la revista European Journal of Social Psychology.

És a partir d'aquest moment que l'hàbit adquireix cert automatisme i no fa falta la voluntat, ni tant sols requereix pensar intencionadament en la necessitat de realitzar l'acció, per poder repetir el comportament adquirit.

Els subjectes de l'experiment van provar que això és vàlid tant per hàbits saludables relacionats, per exemple, amb l'alimentació, com per la rutina de practicar exercici diàriament, tot i que sembla ser que els hàbits relacionats amb l'exercici físic tarden més en adquirir-se de manera ferma -i això ho ratifico, perquè després d'uns mesos, ja puc dir que tinc l'hàbit d'anar al gimnàs. Sis mesos-.

Amb només 28 dies, com es pensava fins ara, les neurones no assimilen informació suficient d'un determinat comportament i és fàcil abandonar-lo, segons diuen els autors de l'estudi.

I és evident, que he perdut l'hàbit de publicar al blog. Fa exactament un mes que no publicava res, i això després d'un parell de mesos sense fer-ho amb la regularitat que acostumava.

Així que amb aquesta recepta, que tenia guardada al tinter, i no us enganyaré, com a recepta emergència, no perquè no sigui deliciosa, que ho és, sinó perquè la foto deixa bastant que desitjar, començo de nou un procés d'aquisició d'hàbits.

I promise...



Per fer aquest espectacular arròs, es necessiten els següents ingredients:


Per l'arròs:
  • 200 gr d'arròs bomba
  • 1 ceba tendra gran
  • 1 cullerada de tomàquet fregit casolà
  • 3 carxofes
  • pebrot verd
  • 500 gr de fumet de peix (caps de gamba, espines de peix blanc, 1 ceba, 1 pastanaga, porro, un trosset d'api, llorer, pebre negre, julivert i pell de bacallà)
  • 200 gr de bacallà dessalat
  • oli d'oliva verge
  • chili picat
  • julivert
  • mel

Pel pesto de nous:
  • alfàbrega fresca
  • 1 grapat de nous
  • 1-2 alls (al gust)
  • sal i pebre
  • 150 ml d'oli d'oliva
  • 25 gr de parmesà ratllat
  • 25 gr de pecorino


En primer lloc s'ha de tallar la ceba a trossos ben petits i sofregir-los amb una mica d'oli fins que sigui ben daurada i fosca. Després s'ha d'afegir el pebrot verd a trossets.

Mentre, s'han de netejar les carxofes i quedar-nos només amb el cor, que s'ha de tallar a trossos i coure 5 minuts "a la blanca", que significa que s'han de bullir amb aigua, julivert i una cullerada de farina.

Una vegada cuites així, s'han d'escórrer i afegir al sofregit de ceba. I quan comencin a daurar-se, s'ha d'afegir una bona cullerada de tomàquet fregit casolà i un raig de mel, donar un parell de voltes, afegir el bacallà a trossets i reservar.

A part, s'ha de preparar un fumet blanc de peix fent bullir els ingredients que indico durant mitja horeta. Més no, que sinó queda un fumet amarg.

En funció de la quantitat d'arròs que poseu, haureu de calcular una o altre quantitat de fumet. Com que és un arròs sec, haureu de calcular 2 o 2,5 parts de fumet per cada part d'arròs.

I una vegada fet, ja es pot preparar. Primer s'ha d'anacarar els grans d'arròs amb el sofregit i després afegir el fumet. Recomano una paella gran perquè quedi una capa ben fina d'arròs.

I per rematar l'arròs, i variant el que normalment es fa que és l'allioli, proposo un pesto de nous per afegir pel damunt.

Per fer-lo, s'ha de triturar l'alfàbrega, els alls, les nous, els formatges i l'oli fins que quedi una salsa homogènia. Rectificar de sal i pebre.



I per acabar, una cançó que fa dies que tenia a la llista...


Avui l'Albert arriba a l'hora
em dóna el cava i el poso en fred.
I arriben l'Héctor i la Clara
porten la nena dormida en el cotxet.

I obro la porta a la Judit
"Avui véns sola, m'encanta el teu vestit!".
I va arribant tota la colla,
quan són a taula trec el sopar.

"Un menjar exquisit"; "Vull provar aquest vi"
"Qui vol cafè?"; "Hi ha Gintònics també".
I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu,
"No parleu tant fort, que la nena dorm!".
I l'Héctor diu:

"Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit".
I afegeix: 
"Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit".
Tothom em mira i ningú beu...

I aquell dard emmetzinat
se m'ha clavat al cor.
I ho reconec,
i faig un glop.

I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got, em mira i diu:
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".

I jo em congelo i ella beu.

(Joan Dausà)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 30 d’octubre de 2016

Pebrots farcits de carn picada i arròs salvatge. Deliciosament sans.





"Quien se alza de puntillas
no se yergue firmemente.
Quien se apresura no llega lejos.
Quien intenta brillar
vela su propia luz.
Quien se define a sí mismo
no puede saber quién es.
Quien ejerce poder sobre otros
no tiene poder sobre sí.
Quien se aferra a su trabajo
no creará nada duradero.
Si quieres armonizar con Dios,
haz tu tarea y suéltala luego."

(Lao Tsé)


Com cada últim diumenge de mes, ens endinsem en una cuina i ens enduem una recepta. Aquest mes d'octubre, l'afortunada cuinera que s'exposa a quedar-se amb la cuina buida és la Sandra von Cake, del blog Apfelstrudelkuchen, una assalta blogs d'allò més activa. He de dir que els seus comentaris a les receptes que jo robo, sempre em fan somriure. Gràcies.

Aquesta gallega que viu a Alemanya és amant de la rebosteria i de les coses maques, i això es reflexa en el que fa i en el que diu. Completament d'acord amb ella en que a vegades costa creure que una cosa tant simple com preparar unes galetes o fer un pastís pugui fer tant feliç a una persona. Completament d'acord. Jo podria estar hores veient com unes magdalenes pugen al forn, com es formen uns macarons, com s'inflen unes lioneses o simplement, com bull l'aigua.

Però aquesta vegada, m'he endut una recepta salada de la seva cuina, que he adaptat una mica al què tenia per casa. Uns pebrots farcits d'arròs.

Bon appetit!



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
  • 250 gr de carn picada (mixta, de pollastre, de porc, de vedella...)
  • 125 gr d'arròs salvatge
  • 4 pebrots vermells petits
  • xili picat
  • alfàbrega fresca
  • formatge ratllat
  • 3 tomàquets
  • 1 ceba gran
  • salsa de soja
  • polsim de curry
  • 1 all
  • sucre
  • sal
  • pebre

En primer lloc s'ha de picar la ceba i l'all i sofregir. A part, s'han de ratllar els tomàquets i reservar i quan la ceba i l'all comencin a ser daurats, s'ha d'afegir, amb un polsim de sucre i salpebrar al gust. També d'ha d'afegir el xili picat al gust, la salsa de soja, un polsim de curry i l'alfàbrega picada i deixar fins que el sofregit redueixi.

Mentre, s'han de netejar bé els pebrots tallant la part de dalt com si es tractes d'un barret i treure'n les llavors.

S'han de posar en un recipient apte per microones, posar un parell de cullerades d'aigua al fons, tapar bé amb paper film al que li farem uns forats amb una forquilla i coure a màxima potència durant 7 minuts.

Mentre, s'ha de coure l'arròs però deixant bastant al dente (3/4 de la cocció), ja que s'acabarà de coure al forn.

Al sofregit s'ha d'afegir la carn picada i un cop feta, l'arròs i cuinar un parell de minuts fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.

I ja es poden farcir els pebrots i posar formatge pel damunt i cap al forn a 180ºC durant uns 25-30 minuts vigilant que no es cremin.





I per acabar, una de les meves preferides...ZaZ.

Si jamais j'oublie

Rappelle-moi le jour et l'année,
Rappelle-moi le temps qu'il faisait
Et si j'ai oublié,
Tu peux me secouer.

Et s'il me prend l'envie d'm'en aller,
Enferme-moi et jette la clé;
Aux piqûres de rappel
Dis comment je m'apelle.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi mes rêves les plus fous,
Rappelle-moi ces larmes sur mes joues
Et si j'ai oublié
Combien j'aimas chanter...

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi qui je suis.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Rappelle-moi le jour et l'année...

(ZaZ)







TEXTO O DESCRIPCION