"No t'ennueguis amb records. Set
claus
barren set portes. Saps prou bé què
hi ha
darrera cadascuna per tornar-hi
amb el pretext d'enyors o
negligències.
No s'esmena la vida ja viscuda
i aquest
crepuscle de balaix desvetlla
noves
veus que vulneren tots els límits.
Guarda
la trista borra dels secrets
al fons
obscur de qualsevol butxaca.
Que no
t'exclogui el vent dels seus combats
ni la
mar dels seus ocis. Per colrar-te
de nou
la pell hauràs d'obrir finestres.
No sentis massa pietat de tu.
Llença
les claus i aprèn-te més encara".
Miquel
Martí i Pol. Set poemes d'aniversari
Sempre m’ha agradat molt el mes de maig.
El mes
de maig és el meu mes. Els primers raigs de sol d'estiu l'obren i el meu
aniversari el tanca. Això sempre m’havia agradat...sempre esperava el meu
aniversari com una nena espera el dia de reis. Aquest any ja no, començo a no voler fer anys.
Avui
és el meu aniversari, en faig 33.
Com en
el meu últim post explicava, tinc molt bon record de totes les meves festes
d’aniversari, tant a l’escola, com a casa o amb els amics.
Recordo
que la mare, alguna vegada, m’havia preparat un pastís per dur a l’escola. Un
any, va fer un pastís boníssim, la recepta del qual m’agradaria recuperar, de
xocolata, fred, ple de d’unes boletes diminutes de colors pel damunt. I ens vam
quedar tancades a l’ascensor del pàrking, amb el pastís, gelat. Quin patir!
Aquell és el pastís que sempre recordo.
La mare és una gran cuinera.
De fet, tot el meu amor per la cuina suposo que l’he tret d’aquí. De petita
observava i escoltava, com es feien unes bones croquetes, els trucs per una
bechamel perfecte, l’elaboració d’un bon estofat, i mica en mica, em va anar
deixant participar. Encara recordo el primer pa de pessic que em va deixar fer, que quan va estar fred, vam cobrir amb sucre glas.
Dels aniversaris, també recordo que, quan era petita, la
mare era la primera en felicitar-me, venia corrents al llit i es tirava al
damunt omplint-me de petons. Després el meu pare, la meva tieta memé, i el meu
germà.
Mica en mica, però et vas fent gran i els aniversaris canvien. Per la nit, l'Òscar espera puntualment que siguin les dotze i pel matí, es lleva abans, per despertar-me amb un petó. És el millor regal d’aniversari. Després venen els pares -que per la nit també han esperat que siguin les dotze-, o l’Albert o la Meme, i les felicitacions dels amics, que són com la teva família. Aquest any, el Javi, el meu estimat amic de Vitoria, ha estat el primer! Gracias guapo!
Vaig néixer, curiosament el dia de Sant Ferran. El meu pare es diu Ferran i el meu tiet i avi, també se'n deien, i això que cap dels tres eren familiars de sang. Això també fa el dia més especial, doncs quan tots hi erem, la festa era gran.
Avui, com no podia ser d’una altre manera, i encara que no és el meu pastís d’aniversari, us poso un pastís que bé podria ser-ho, per això l’he anomenat “Pastís d’Aniversari”.
La major
part de la recepta és d’un llibre que l’Òscar, com a avançament pel meu
aniversari, em va regalar, “Objetivo: tarta perfecta”, de l’Alma Obregón. He fet una barreja de receptes.
Pel bescuit,
necessitem els següents ingredients (per un motlle alt de 15 cm, o 3 de baixos
“lawyer cake”, de 15 cm):
- 80 ml d’oli
d’oliva suau
- 250 gr de sucre
- 150 gr de farina
- 50 gr de cacau
- 2 culleradetes de
llevat
- 2 ous (M)
- 150 ml de llet
sencera
- 1 culleradeta de
pasta de vainilla
- 150 ml d’aigua
bullint
Pel farcit :
- 120 gr d’icing sugar
- 30 gr de cacau en pols sense
sucre
- 150 gr de mantega a temperatura
ambient
- 3 cullerades de pasta d'avellanes (Home
Xef)
- Melmelada de nabius
Per la cobertura :
- 300 gr d'icins sugar
- 300 gr de mantega
- pasta de vainilla, una bona cullerada
Primer de tot, hem de precalentar el forn a 180ºC i deixar els motlles preparats, ben untats amb mantega.
En primer
lloc, s’ha de tamisar la farina, el cacau i el llevat, i reservar.
Després
s’ha de batre l’oli, el sucre i els ous fins que estiguin tots els ingredients
ben integrats. Quan ho estiguin, s’ha d’anar afegint la mescla de farina,
llevat i cacau, que havíem reservat i, quan la massa sigui homogènia, ja es pot
afegir la llet i la pasta de vainilla.
L’últim que
afegim, i quan l’anterior massa sigui ben homogènia, és l’aigua bullint; un
copa afegida, seguim batent.
No patiu si
veieu que la massa és molt líquida, és així.
Jo només he
fet servir un motllo, perquè no en tinc de “lawyer cake”, es fa igual, l’única
diferència és que trigarà més a coure, i que haurem de tallar les capes del
pastís.
Així doncs,
s’ha de repartir la massa entre el/s motllo/es i fornejar. Si heu fet servir
tres motlles de lawyer cake, en 25-30 minuts estarà; si ho heu fet com jo,
trigarà bastant més, s’ha d’anar punxant amb un escuradents, fins que aquest
surti net.
Abans de
desemmotllar el pastís, espereu que sigui casi fred, i quan ho estigui, deixeu
que s’acabi de refredar al damunt d’una reixeta.
Per
preparar la crema del farcit, s’ha de batre a màxima velocitat l’icing sugar (o
si no en teniu, sucre glas), amb la mantega –a temperatura ambient-, fins que
la barreja blanquegi i gairebé dobli el volum. Ha de tenir una consistència
semblant a un gelat, i llavors, s’ha d’afegir el cacau en pols i la pasta
d’avellanes.
Per
la crema de vainilla que farà de cobertura, igual que hem preparat la crema del
farcit, però amb els ingredients indicats.
Pel
muntatge, s’ha d’igualar el bescuit, i tallar-lo a capes iguals. Jo tinc una
lira i et permet tallar-lo en parts iguals, val la pena tenir-ne una.
En primer
lloc, cobrim la capa que anirà abaix amb melmelada de nabius, tapem amb l’altre
capa de bescuit, cobrim aquesta capa amb buttercream de xocolata i praliné
d’avellanes, tornem a tapar amb l’última capa de bescuit i cobrim tot el pastís
amb una primera capa de buttercream de vainilla. Ha de ser una capa fina que
serveixi per cobrir les engrunes que s’hagin fet al igualar el bescuit. El
posem a la nevera perque endureixi una mitja horeta.
Passat
aquest temps, tornem a cobrir amb buttercream de vainilla i decorem el pastís.
Jo vaig fer aquest intents de roses amb el boc d’estrella. Hi ha mil maneres de
decorar!!
I avui, us deixo amb una cançó que m'encanta i que em porta records d'aniversaris passats...
There are places I remember all my life,
Though some have changed some forever, not for better
Some have gone and some remain.
All these places have their moments
Of lovers and friends I still can recall
Some are dead and some are living
In my life I loved them all.
And with all these friends and lovers
There is no one that compares with you
And these memories lose their meaning
When I think of love as something new
And I know I will never lose affection
For people and things that went before
I know'll often stop and think about them.
In my life I loved you more.
And I know I will never lose affection
For people and things that went before
I know'll often stop and think about them.
In my life I loved you more
In my life I loved you more.
Though some have changed some forever, not for better
Some have gone and some remain.
All these places have their moments
Of lovers and friends I still can recall
Some are dead and some are living
In my life I loved them all.
And with all these friends and lovers
There is no one that compares with you
And these memories lose their meaning
When I think of love as something new
And I know I will never lose affection
For people and things that went before
I know'll often stop and think about them.
In my life I loved you more.
And I know I will never lose affection
For people and things that went before
I know'll often stop and think about them.
In my life I loved you more
In my life I loved you more.
(The Beatles)
