"Con su forma de armadillo
lleva por dentro los pelos
y cubren por fuera el castillo
un montón de verdes velos."
(Endevinalla)
A casa, sempre ens han encantat les carxofes.
De fet, recordo que, de més petita, quan visitàvem a uns parents de la meva
mare a La Jana, un poblet del País Valencià, o quan de més gran anaven els
pares sols, tornàvem a casa carregats de taronges, oli del bo –puc dir que el
millor que he tastat-, i carxofes.
Els parents de la meva mare tenien un hort
ple de carxofes i sempre que hi he anat recordo que, a més d’un deliciós arròs,
ens feien les carxofes a la
brasa. Crec que són les millors que he provat mai.
Sé que a la meva mare, de petita, no li
agradaven gens; era un suplici per ella, sobretot bullides. Però ara, crec que
li encanten, i a mi també. De totes les maneres, fregides, arrebossades, al
forn, farcides…com sigui.
La planta de la carxofa –Cynara- diuen que podria provenir d’Egipte
o del Nord d’Àfrica i ja era coneguda pels grecs i pels romans. Diuen que
aquests li atorgaven poders afrodisíacs; de fet, el seu nom prové d’una noieta seduïda
per Zeus, a qui va acabar transformant en una carxofera.
Explica la llegenda que hi havia una donzella
molt bonica, de nom Cynara, de la
que Zeus es va enamorar i aquest, va decidir convertir-la en
Deesa i endur-se-la amb ell al Mont Olimp. Però Cynara trobava a faltar a la
seva família i va tornar a la Terra a visitar els de casa seva. Llavors Zeus,
molt enfadat i decepcionat amb la noia, la va convertir en la primera carxofa.
A Itàlia se’n coneix el seu consum des del
segle XV i apareix a la Toscana cap al 1466. Diuen que va ser Catalina de Mèdicis
la responsable de la seva difusió, ja que li encantaven els cors de la carxofa
i les va dur des d’Itàlia a França, al casar-se amb el rei Enric II.
Diuen també, que al continent americà, les
carxofes van ser introduïdes pels colons espanyols i francesos.
A part del seu sabor, les seves propietats
són excel·lents i per això les carxofes són molt recomanables durant convalescències,
així com pels que pateixen anèmia, cirrosis, debilitat general i raquitisme; en
aquests casos, inclús es fa servir l’aigua de coure-les, per preparar sopes
altament nutritives.
És molt recomanable pel reumatisme, l’artritis,
els trastorns renals, etc...però és sobretot eficaç per qui té excés d’àcid úric,
sent molt estimulant pels intestins; estimula la funció del fetge –eficaç tant
en les enfermetats que aquest òrgan pugui patir, com per generar cèl·lules hepàtiques-
i regula les alteracions de les vies biliars, beneficiant el tractament de la icterícia.
A part de l’aigua, el component majoritari
de les carxofes són els hidrats de carboni –sobretot la inulina i la fibra-, i
també contenen molts minerals com el sodi, el potassi, el fòsfor i el calci. O vitamines
com la B1, la B3 i la C. Però
el més destacable de la seva composició, és, sens dubte, la cinarina –substància
àcida amb efecte colerètic (capacitat per augmentar la secreció biliar),
hidrocolerètic i diürètic-, i els esterols
– amb capacitat per limitar la absorció del colesterol de l’intestí.
En fi, que no només és deliciosa, sinó que
és una verdura sana no, el següent. I si ni amb això us he convençut, aquest
pastís el podeu fer també amb qualsevol verdura.
A mi només hi ha una cosa que no m’agrada
de les carxofes...i és el sabor de l’aigua després de menjar-la. A algú més li
passa?
Aquesta recepta, com moltes altres, la he
tret del meravellós blog Webos Fritos, tot i que alguna
variació he fet, de la recepta original; si encara no l’heu visitat, us
recomano que ho feu.
De fet, el plat original s’anomena “Pastel
de alcachofas con peineta”, que jo he mantingut, però a casa, quan el vaig
servir, i suposo que influenciats pel Nadal, els va semblar que el cruixent de
carxofes eren banyes de ren.
Per fer aquest pastís, es necessiten:
Pel pastís:
- 10-12 carxofes
- 100 gr de pernil salat a trossets
- ½ litre de nata líquida
- 4 ous
- Sal
- Pebre
- All picat
Per les “peinetes”:
- 2 carxofes
- Oli d’oliva
- Sal
- Paper de forn
Per fer el pastís, primer de tot, s’han de
netejar bé les carxofes de manera que només quedin els cors. Jo us recomano que
si teniu guants de plàstic els feu servir, ja que sinó queden les mans negres i
és difícil de treure. Si no en teniu, després renteu-vos les mans amb una mica
de suc de llimona.
Després, una vegada netes, s’han de partir
a quarts i coure-les amb abundant aigua i sal i una branqueta de julivert,
perquè no s’oxidin i es tornin lletges.
S’han de coure aproximadament 20 minuts,
han d’estar cuites, però ni molt al dente, ni molt cuites.
El següent pas, una vegada siguin les
carxofes colades i seques, és fregir-les amb oli, un all picat i el pernil que
s’ha de tallar a dauets, fins que tots els sabors s’unifiquin. I reservem.
Mentre, s’ha de preparar el motlle. Jo
vaig fer servir un allargat que tinc, que he de dir que no va massa bé per desemmotllar.
A part de pinzellar amb una mica d’oli i de posar tires de paper de forn per
facilitar el desemmotllament, no va resultar; les tires de paper es van trencar
i a l’hora de treure el pastís es va trencar una mica, així que trieu bé el
motlle.
En un bol s’han de batre els ous amb la
nata i salpebrar.
Una vegada sigui ben batut, s’ha de posar al motlle una primera capa de la crema, uns trossos de carxofa saltejada amb pernil i altre cop crema; així fins omplir el motlle.
Una vegada sigui ben batut, s’ha de posar al motlle una primera capa de la crema, uns trossos de carxofa saltejada amb pernil i altre cop crema; així fins omplir el motlle.
Queda també molt bé en flaneres
individuals.
Després s’ha de coure al bany maria, al
forn, durant uns 30-40 minuts, a 180º.
Per saber si està cuit, s’ha de punxar amb
un escuradents i mirar que aquest surti net.
Mentre el pastís es refreda, s’ha de
preparar el cruixent de carxofes. Per això, novament netegem bé les carxofes
fins que només quedin els cors i els tallem verticalment en fines làmines.
En una paella amb abundant oli d’oliva, s’han
de fregir i després, deixar assecar en paper absorbent. Finalment, s’han de
posar al forn, a 140-150º fins que quedin ben cruixents, però vigilant que no
es cremin.
I ja podem col·locar les “peinetas” o
banyes de ren, com vulgueu.
I per acabar, i en honor al País Valencià,
on vaig provar les millors carxofes, una preciosa cançó d’Obrint Pas.
Al país de l’olivera
Al país de l'olivera
hi ha un riu de paper
unes galtes color terra
i un somriure d'argent
al país de les riberes
hi ha un canyar sota els estels
i un mural de fulles seques
a l'ombra d'un taronger
Al país de l'olivera
Al país que dorm a l'era
hi ha polsim de fruites velles
bicicletes entre sèquies
arracades de cireres
al país de les teulades
hi ha besos d'aigua llimó
arrapades a les cames
parotets a dins del cor
Al país que dorm a l'era
Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l'aire
promeses a les orelles
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.
Al país de cases blanques
hi ha pins banyats en sal
margallons entre baladres
peus descalços dins el mar
al país de les marines
hi ha un sol roig a les vesprades
catxirulos a les platges
i uns dits pentinant onades
Al país de cases blanques
Al país de les rialles
hi ha raïm a les porxades
ametles i olives negres
un arròs fet amb costelles
al país de les costeres
hi ha llaüts i guitarrons
i la veu de les rondalles
pessigant les emocions
Al país de les rialles
Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l'aire
promeses a les orelles
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.
(Obrint pas)
Genial recepta i genial bloc! Et felicito molt i molt!
ResponEliminaMoltes i moltes gràcies guapa!!! M'alegro molt que t'agradi!!! una abraçada
EliminaUn pastís de carxofa d'allò més original...i això de la peineta...no té desperdici... no m'estranya que ara a ta mare li agradin les carxofes!!! Petons artista!
ResponEliminaJajajaja! Moltes gràcies Mònica!!! Una abraçada
EliminaEm sembla de lo més bo! Mai se m'hagués ocorregut de fer un pastís de carxofes. A Holanda les carxofes son molt cares, pero si en trobo bé de preu segur que probaré aquesta recepta.
ResponEliminapetons
Ostres! No sabia que fora d'aquí fossin cares!! Però també el pots fer amb qualsevol verdura!! Ptons guapa
EliminaQue bo, Marta!! I molt original! A casa també ens encanten les carxofes. Teníem hort però no n'havíem plantat mai, ves. Això sí, en compràvem sovint per fer-les a la brasa. Quina bona idea de pastís, el teu! M'encanta. Bons reis!
ResponEliminaCom m'agradaria tenir un hort!! A mi a la brasa m'encanten!!! Un ptonas
EliminaJa es nota que t' agraden les carxofes...n' has fet una lliçó magistral ;-)
ResponEliminaI el pastís magnífc...amb les peinetes.
Bons reis!
Ptnts
Dolça
Moltes gràcies Glòria!! Molt bon any nou! Ptons
Elimina