"El secret de la felicitat no és fer sempre el què es vol,

sinó voler sempre el què es fa."

(León Tolstói)

El dia 10 havia d'aterrissar al destí de les Rebosteres per Europa. Aquest mes he perdut l'avió, però m'havia endut una recepta més que típica del destí triat: Rússia i no vull deixar de compartir-la.

A més a més, m'estreno amb la nova càmera reflex i fent les fotos amb mode manual, tot i que encara no les he editat perquè no sé fer anar el Photoshop. :P 

Aquesta vegada, però, he triat una recepta que tant es pot menjar amb dolç, com amb salat i, de fet, la proposta amb què acompanyo la pasta base, és salada.

El blinis [en rus: блин, блины (pl.)], són unes petites "tortites", tipus crêpes, però una mica més gruixudes. Diuen que és un aliment molt antic dels pobles de l'est, des de l'època prescristiana i que per la seva forma circular i el seu color daurat, s'associaven amb el Sol i per això eren un dels aliments principals de les festes paganes de Maslenitsa (una festa que es celebra al final de l'hivern, que podria ser l'equivalent al nostre Carnestoltes i que allà s'anomena també "la setmana dels blinis") y de Kupala (la celebració del solstici d'estiu -el nostre Sant Joan-).

Diuen que antigament es considerava que no menjar cap blini durant la setmana de Maslenitsa portava mala sort i les dones de les cases en preparaven constantment perquè no s'acabessin. El primer blini es tirava al foc i la resta s'oferia als convidats, deixant una part pels avantpassats morts.

La seva cocció i preparació era un misteri, ja que cada anfitriona tenia la seva recepta i no deixava que ningú entrés a la cuina mentre els preparava; es creia que si algú mirava la massa, els blinis no quedarien bons. 

I les supersticions dels blinis no acaben aquí. També expliquen que cada cuinera tenia la seva paella especial per fer-los i que si algú li demanava i al tornar-la, la tornava buida, les collites d'aquell any serien molt dolentes. Per això, era obligatori tornar-la amb l'últim blini que s'havia cuit allà.

I tampoc es permetia que es mengessin amb forquilla i ganivet, fet que podria provocar, segons creien, terribles desastres agrícoles.

Passada la setmana de la Maslenitsa, es cremaven tots els blinis que havien sobrat per donar la benvinguda a la Quaresma.

Ara la Quaresma ja queda lluny, però la setmana vinent ja es Sant Joan, així que és una fantàstica idea per uns aperitius.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Per acompanyar-los:

• 2 alvocat
• raves petits
• 1 poma Granny Smith
• suc i pell de llima
• vinagre de Jerez
• mel
• chili picat
• ciboulet
• salmó fumat
• oli d'oliva verge

La recepta en si és ben fàcil.

Primer de tot s'ha de dissoldre el llevat en una mica de llet tèbia i després barrejar amb la resta de la llet i l'aigua, la farina, els ous batuts, el sucre, la sal i el pebre i barrejar bé.

S'ha de deixar reposar uns 40-50 minuts, a temperatura ambient.

Per preparar-los, el procediment és molt semblant a fer crêpes. Per això, s'ha d'untar una paella amb una mica de mantega i anar posant petites quantitats de massa per formar els blinis. 

Quan siguin daurats per un dels costats, s'han de girar i seguir coent.

Mentre els blinis es refreden, s'ha d'anar preparant l'acompanyament que, en aquest cas, no és més que una amanida amb dauets d'alvocat, poma, salmó fumat, i una vinagreta amb mel, vinagre, llima, oli, chili picat i ciboulet.

A part, s'ha de tallar els raves petits a rodanxes fines i fregir-los en una paella amb una mica d'oli.

Abans de fer-los servir, s'ha d'absorbir l'excés d'oli al damunt de paper de cuina.




Finalment, a l'amanida, s'ha de posar una bona quantitat de ciboulet.




Per servir, una bona cullerada de l'amanida d'alvocat, una rodanxa de rave fregit i una mica de ciboulet pel damunt.

Un aperitiu boníssim i sa.



I per acabar, una cançó que sempre m'ha encantat. Senzilla, simple. Nua.