"...pero tuvo el antojo de jugar
hacer conmigo una excepción
y primero nos fuimos a bailar
y en mitad de un te quiero me olvidó..."
(Joaquín Sabina)
Des de que vaig anar per primera vegada a Menorca i vaig tastar la "Coca Bamba" a Cas Sucrer, que tenia ganes de fer aquesta recepta.
La Coca Bamba, també coneguda com ensaïmada menorquina, és típica de les festes de Sant Joan. És rodona, alta i enroscada, de textura molt compacte, però a l'hora suau i gustosa.
Tot i que també rep el nom d'ensaïmada menorquina, la veritat és que l'únic que té en comú amb la mallorquina és que la massa s'enrosca, però ni la textura ni el seu sabor s'assemblen.
Diuen que el nom prové de la seva forma "abombada", però no està gens clar l'origen etimològic real.
A moltes receptes, apareix com a ingredient de la Coca Bamba, la mantega cuita, que no és res més que mantega clarificada: una mantega depurada, una vegada és desfeta, per dividir els seus tres components, l'aigua, que es convertirà en sèrum, les proteïnes, que apareixeran en forma d'impureses a la superfície i la matèria grassa, que és la part més pura de la mantega.
Originàriament, la recepta és feia amb aquesta mantega, que proporciona més sabor, però a l'hora més greix.
Jo l'he volgut fer com es feia antigament, així que us en deixo també la recepta.
Després de consultar vàries receptes, finalment m'he quedat amb la de la Marga (menorquina) del fantàstic blog: Per Anar Fent Gana. (però posant la meitat del llevat que ella indica a la seva recepta).
Per fer la Coca Bamba es necessiten els següents ingredients:
Després de consultar vàries receptes, finalment m'he quedat amb la de la Marga (menorquina) del fantàstic blog: Per Anar Fent Gana. (però posant la meitat del llevat que ella indica a la seva recepta).
Per fer la Coca Bamba es necessiten els següents ingredients:
- 80 gr de patata bullida
- 3 ous
- 40 gr de llard
- 40 gr de mantega cuita*
- 180 gr de sucre
- 25 gr de llevat fresc
- 500 gr de farina de força
- sucre glas
*[Abans de començar amb la recepta, us explico com fer la mantega cuita. És ben senzill.
Simplement s'ha de posar la mantega (jo n'he posar 250 gr i n'ha sobrat) en un cassó al bany maria a foc mínim fins que es desfaci completament, sense remenar.
Una vegada fosa, s'ha de posar en un recipient de vidre i deixar que reposi una mica fins que es formin tres capes.
Llavors, amb una cullera, s'ha d'anar traient l'escuma que va quedant al damunt de tot (les impureses) i passar la mantega pura en un altre recipient, amb molt de compte de deixar el sèrum en el primer recipient, ja que no el farem servir.
S'ha de deixar reposar abans de fer servir perquè es solidifiqui.
Es conserva durant dies a la nevera.
És important que sigui mantega, ja que si ho proveu amb margarina no us sortirà.]
Abans de posar-nos a fer la coca, s'ha de bullir la patata i deixar que es refredi una mica per no cremar-nos, pelar i aixafar, mentre encara està tèbia, amb el sucre, fins aconseguir una pasta fina i sense grumolls.
En un bol, s'ha de fondre el llevat amb dues cullerades d'aigua tèbia i afegir una mica del sucre, un ou i una mica de la farina, barrejar bé i cobrir amb paper film. S'ha de deixar reposar uns 10-15 minuts perquè pugi i comenci a fermentar.
Una vegada hagi passat aquest petit repòs i la barreja comenci a fer bombolles, s'ha de barrejar amb al resta d'ingredients, menys la mantega i el llard i pastar fins aconseguir una massa homogènia i fina. I, en aquest moment, s'ha de barrejar els greixos i tornar a pastar fins a obtenir, novament, una massa brillant i homogènia. Pasteu, paciència.
Llavors s'ha de deixar que fermenti fins que gairebé dobli el volum. Això pot ser entre dues i quatre hores depenent de la temperatura. A mi no em va tardar massa perquè a la cuina feia força calor.
Podeu dividir la massa en porcions i fer coques Bamba individuals o una de grossa, com jo he fet.
Passada la primera fermentació, s'ha de desgasificar i donar a la massa forma de serp, deixant que sigui gruixuda però a l'hora, el més llarga possible. Després, s'ha d'enroscar, però sobre ella mateixa, donant volum, no com les ensaïmades mallorquines que es va enroscant i cada part de la serp de massa toca la superfície on està. Mireu la foto, com un caragol de mar.
I novament, a fermentar, durant 3 o 4 hores, aproximadament, fins que dobli el seu volum.
Per últim, s'ha de pinzellar la massa amb mantega cuita que estigui a temperatura ambient i cap el forn, a 160ºC durant uns 25-30 minuts o depenent del forn, fins que al punxar surti l'escuradents net.
Quan sigui freda, s'ha de cobrir bé amb sucre glas.
I acabo amb una cançó de "The Libertines": Can't Stand Me Now.
An ending fitting for the start
You twist and tore our love apart
Your light fingers through the dark
Shattered the lamp and into darkness it cast us
No, you've got it the wrong way round
You shut me up and blamed it on te brown
Cornered the boy, kicked out at the world
The world kicked back
A lot fuckin' harder
If you wanna try, if you wanna try
There's no worse you could do
Oh I know you lie, I know you lie
I'ms still in love with you
Can't take me anywhere
I'll take you anywhere
Can't take me anywhere
I can't take you anywhere
I'll take you anywhere you wanna go
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
Have we enough to keep it together?
Or do we just keep on pretending
And hope our luck is never ending
You tried to pull the wool, I wasn't feeling too clever
And you take all that they're lending
Until you needed mending
If you wanna try
If you wanna try
There's no worse you could do
I know you lie
All you do is make me cry
All those words they ain't true
Can't take me anywhere
I'll take you anywhere
Can't take me anywhere
I can't take you anywhere
I'll take you anywhere you wanna go
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
(The Libertines)
Ha de ser boníssima!! Això de fer dolços amb creïlla (=patata) també és típic del País Valencià. Al meu poble (Beneixama) s'usa en les "tonyes" una espècie de coques de patata com les que fan a Valldemossa.
ResponEliminaNosaltres a la Marina Alta les fem allargades i pel que dius s'assemblen més a les Mallorquines però m'has fet venir la curiositat i la provaré! té una pinta boníssima!
ResponEliminaMarta
Gràcies per compartir aquest dolç típic menorquí! No he anat mai a Menorca....però és un dels llocs que tinc a la meva llista d'espera!
ResponEliminaPetons, Marta!
Olga