dissabte, 5 de març del 2016

Daifuku mochi 大腹餅. {Com diu Sabina: "Bona sort, va dir el gafe."}






"La bona sort no és casual,
és producte de l'esforç;
així el somriure de la fortuna
ha de guanyar-se a pols."

(Emily Dickinson)



Feia molt temps que tenia la recepta al tinter, i els ingredients per fer-la, però fins que fa uns dies algú em va parlar de "mochis", no es van refrescar les ganes de menjar-ne. 

La recepta la vaig veure fa temps al blog "Comer japonés" i no és altra, ni més ni menys, que la de Takasi Ochiai, de la Pastisseria Ochiai, la única pastisseria en tot Espanya coneguda per les seva especialitat en dolços japonesos.

El "daifuku mochi" és un dolç típicament japonès consistent en una pasta d'arròs glutinós premsat amb diferents farciments, com l'anko (pasta dolça de mongetes azuki -i que és el farciment que he triat-), gelats o mousse (normalment de te verd o cirera), nata (el "yukimi daifuku" 雪見だいふく) maduixes amb nata o xocolata...a vegades inclús la pasta d'arròs és aromatitzada o tenyida.

A Japó és un dolç típic de cap d'any i com a curiositat, sembla ser que durant aquestes dades, hi ha més d'una mort per ofegament, degut a la seva textura extremadament enganxosa, i s'acostuma a fer broma sobre donar-los a les sogres impertinents.

La manera tradicional per fer la massa dels "mochi" és una mica diferent a la que he seguit jo i és que s'acostuma a fer en grans morters de fusta on s'avoca l'arròs glutinós (mochigome 餅米) una vegada cuit i després es tritura manualment amb una gran ma de morter, també de fusta. Mentre un dels cuiners colpeja l'arròs, hi ha un altre que s'encarrega, exclusivament, d'anar movent l'arròs amb les mans humides, amb suficient destresa i rapidesa com per evitar fer-se mal. Si busqueu un vídeo, és espectacular. És tota una cerimònia, igual que molts altres àpats o begudes que es preparen en aquest fascinant país.)

El "daifuku" inicialment es deia "harabuto mochi" (腹太餅) que significa "pastís d'arròs de ventre gros" degut al seu farciment, però més tard, el nom va canviar a "daifuku mochi" (大腹餅), amb un significat no gaire diferent: "pastís d'arròs de ventre gran". 

Com "fuku" (腹) que vol dir "ventre" i "fuku" () que significa "sort", en japonès es pronuncien igual el nom, mica en mica, va anar mutant a "daifuku mochi" (大福餅) amb un nom molt més romàntic i bonic: "pastís d'arròs gran sort", que ràpidament es va convertir en amulet, propiciant la bona sort. A finals del segle XVIII es va tornar molt popular i es consumia també torrat, arribant inclús a utilitzar-se com a obsequi en moltes cerimònies.

I com la cita que obra el post d'avui, els "mochis", igual que la "sort", requereixen una mica d'esforç. Difícil no és i us asseguro que és un procés molt tonificant pels braços, però al cuinar amb la vaporera de bambú, fer el farciment i el procés d'amassat en general, et transporta al passat, en mig d'un petit i boirós poblet del Japó, rodejat de plantacions d'arròs.

Sí, m'agrada somniar desperta.


Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Per la pasta dels "mochi":
  • 250 gr de farina d'arròs glutinós (és bàsic, la farina d'arròs normal no serveix)
  • 100 gr de sucre
  • 300 ml d'aigua freda
  • Maizena

Pel farciment ("anko):
  • 250 gr de mongetes "azuki"
  • 250 gr de sucre
  • 25 gr de glucosa
  • un pessic de sal


En primer lloc és bo fer el farciment, ja que per manipular-lo i fer els "mochis" ha d'estar fred. Amb aquestes quantitats, en sobra, però es conserva bé i es pot fer servir per vàries preparacions. 

Si voleu, aquesta pasta la venen feta, però ja que us poseu a fer-los, i si voleu viatjar com jo, val la pena fer-ho tot a casa.

La nit abans s'han de posar les mongetes en remull, unes tres parts d'aigua per una de mongetes, com a mínim durant 12 hores. 




I passat aquest temps, s'ha de retirar una mica de l'aigua del remull i posar la resta, juntament amb les mongetes, en una olla pressió, posició alta, durant 35 minuts.

Passat el temps de cocció, s'ha de retirar l'aigua que hagi pogut quedar i, a la mateixa olla, afegir la glucosa (si no en teniu no passa res) i el pessic de sal i escalfar. Llavors, s'ha d'incorporar el sucre, en tres temps, i coure, sense deixar de remenar.




Fins que tingui una textura pastosa que costa de remenar. I enretirar, deixar que refredi del tot i reservar a la nevera. Primer exercici de braços.




Per fer la massa dels "mochi", s'ha de barrejar la farina d'arròs glutinós, el sucre i l'aigua, que s'ha d'anar afegint a poc a poc, perquè depèn de la farina n'absorbeix més o menys.

El mestre Ochiai diu que per saber que la massa té la consistència adequada, ha de ser semblant a la del lòbul de la orella. Proveu-ho que és cert.

Aquests ingredients s'han de barrejar, enèrgicament -aquí està el segon exercici de braços-, fins que no quedi cap grumoll i la barreja sigui enganxosa i elàstica, amb la consistència que us he comentat abans.

Per coure'l, s'ha de folrar la vaporera de bambú amb un drap humit i posar la massa dins.




I a coure al damunt d'una cassola del mateix diàmetre amb aigua bullent. 




Ha de coure 25 minuts. La massa es tornarà mate, més sòlida i pastosa, molt enganxosa. Llavors, s'ha de retirar del foc i deixar que es refredi, com a mínim 45 minuts.




Una vegada tèbia, s'ha d'amassar manualment amb les mans humides i després espolsar generosament la taula de treball amb Maizena. La massa s'ha d'embadurnar bé.




Llavors, s'han de fer discs de massa, estirar-los, posar al mig una bola del farciment ("anko) i amb petites rotacions de la ma i pinçant la part de darrera de la bola per tancar bé, s'han d'anar fent els "mochis".





Jo no els he fet massa grans, perquè són bastant contundents i atipen. Prefereixo repetir que no poder acabar-me'ls.




Ideals com a postres amb una bona tassa de te. Això si, són contudents així que millor després d'un dinar o sopar no gaire copiós. Per esmorzar són perfectes.





I per degustar-los, una de les cançons de la pel·lícula de "Mapa de los sonidos de Tokio", que si bé no em va agradar gens, recordo tant l'escena on mengen un "mochi", com la seva banda sonora.


One Dove

One dove
You're the one I've waiting for
Through the dark fall
The nightmares, the lonely nights

I was born
A curling fox in a hole
Hiding from danger
Scared to be alone

One dove
To bring me some peace
In starlight you came from the other side
To offer me mercy

One dove
I'm the one you've been waiting for
From your skin, I am born again
I wasn't born yesterday

You were old and hurt
I was longing to be free
I see things you were too tired
That you were too scared to see

One dove
To bring me some peace
In starlight you came from the other side
To offer me mercy

(Antony and The Johnson)






TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!