dimarts, 5 de juliol del 2016

"Al César lo que es del César?" No, aquesta amanida és per mi. Amanida Cèsar by Gordon Ramsay.





"-La ilusión no se come-, dijo ella.
- No se come, pero alimenta-, replicó el coronel."

(Gabriel García Márquez)



Aquest mes el protagonista de Cooking the Chef és en Gordon Ramsay, que si seguiu una mica el meu blog, ja sabreu que m'agrada bastant, més com a cuiner que com a personatge mediàtic -aquesta faceta seva no m'agrada tant-.

Així que ja us n'he parlat bastant. 

Com vaig explicar a la recepta de Linguine Bloody Mary -que si encara no els heu tastat us recomano que ho feu-, és un cuiner amb setze estrelles Michelin.

I tot i que les seves aparicions televisives han estat molt criticades i l'han acusat varies vegades de tenir un excés de protagonisme -el chef Marco Pierre White, un dels seus descobridors, va dir d'ell que "No se puede ser chef y aparecer en televisón todo el tiempo. Cuando yo gané mis estrellas Michelin estaba siempre detrás de los fogones"-, el cas és que ha estat un dels cuiners més premiats de la seva època.

Jo la veritat és que no he seguit massa els seus programes, que sempre veig molt de tant en tant, però si seguí el que feien al Canal Cocina -Las mejores recetas de Gordon Ramsay- que la veritat és que està molt bé i, de fet, tinc el llibre i m'agrada molt.



I abans d'anar a la recepta...sabeu l'origen d'aquesta fabulosa amanida? Jo no ho hagués dit mai.

Resulta que cap als anys 20 (hi ha qui diu el 1924, el 1926...no queda massa clar), i curiosament un 4 de juliol -com avui- a la ciutat de Tijuana, Mèxic, un immigrant italià, de nom Cardini i que regentava l'Hotel Caesar, va crear aquesta amanida amb restes de menjars. I és que un dia, va voler convidar a uns amics de la Jet Set a sopar, però tenia la despensa de l'hotel que feia eco -més o menys com la meva aquesta setmana-, degut a que l'hotel estava complert amb clients d'un creuer que havia hagut d'aplaçar la seva sortida pel mal temps, així que els amics, davant la preocupació de l'amfitrió, li van dir que no es preocupés i que amb un petit aperitiu o pica-pica anaven servits, així que en Cardini va agafar totes les restes de menjar que va trobar i en va fer una amanida.

Sembla ser que inicialment es va anomenar "l'amanida dels aviadors" -va ser més endavant que els clients de l'hotel van començar a anomenar-la "Amanida Cèsar" i portava enciam, ous passats per aigua, all, suc de llimona, salsa Worcestershire, oli d'oliva, parmesà ratllat, crostons de pa, sal i pebre. I no, al principi no duia anxoves i sembla ser que és bastant confós des de quan van començar a utilitzar-se.

Aquesta és la versió que més vegades he trobat per la xarxa, però, com sempre, hi ha més versions sobre el seu origen.

Una altre de les històries diu que el tal Cardini -al menys l'autor segueix sent el mateix-, va crear aquesta recepta en honor a un germà seu que havia mort, en César, i a qui li havia promès, abans de morir, una recepta que portés el seu nom.



Per fer la versió del Gordon Ramsay, es necessiten els següents ingredients:

Per l'amanida:
  • 150-200 gr d'un bon pa (de massa mare millor) que no sigui del dia
  • oli d'oliva verge
  • 50 gr de parmesà ratllat
  • enciam romà
  • 2 pits de pollastre
  • sal i pebre

Per l'amanit:
  • 2 rovells d'ou de corral
  • 1 culleradeta de mostassa de Dijon
  • 1 culleradeta de vinagre de Xerès
  • oli d'oliva verge
  • 50 gr d'anxoves
  • 75 gr de parmesà ratllat
  • suc de llimona
  • 2 alls


En primer lloc s'ha de fer els crostons de pa i per això, s'ha de tallar el pa en trossos de 2 cm aproximadament i fer en una paella amb una mica d'oli, sal i pebre, fins que siguin daurats i cruixents.

Mentre, s'ha de fer la salseta que amanirà i que és la gràcia de l'amanida i per això, s'ha de posar els rovells, la mostassa i el vinagre en un bol i barrejar bé com si volguéssim montar una maionesa, s'ha d'emulsionar bé. 

A part, s'ha de picar les anxoves i barrejar amb l'all picat fins a formar una pasta aspre que s'ha d'afegir als rovells muntats i remenar fins que tots els ingredients siguin ben integrats. Finalment, s'ha d'afegir el parmesà ratllat, el suc de llimona al gust i, si queda massa espesa, unes gotes d'aigua fins que tingui la textura que volem.

Si servim en un bol com una amanida clàssica, s'ha de barrejar la meitat de la salseta, l'enciam i una mica de suc de llimona i la meitat del pa abans de fer el pollastre. Jo l'he servit a la meva manera i no ho he fet així.

El pollastre s'ha de fer a la planxa fins que sigui ben cuit, amb sal i pebre i s'ha de tallar o a tires en diagonal o a daus, al gust del consumidor.

Jo per servir, he fet una mena de barquetes amb fulles de cors d'enciam, he posat al damunt els toppings de l'amanida i he salsejat, sinó, el mateix però en un bol.



I per acabar, una altre cançó de la Luthea Salom, a la que m'he aficionat molt últimament.


Be me

I wanted to be a happy bee flying out the window
flirting with every flower and then making honey
I wanted to be that pretty pattern on my pillow
I wanted to be beautiful
But I can only be me
If I'm not me the who will be me
with my silly laughter and the little tragedies, me
If I'm not me then who will be me
I wanted to stop obsessing over every little detail
going round and round in circles like a windmill
I wanted to stop chasing a dream that may never happen
I wanted to be simple
but I can only be me if I'm not me then who will be me
with my silly laughter and little tragedies, me
If I'm not me then who will be me
and you, you're so special
you eat what they serve you
you love what you're made of
and I do too you
you're so bright
you make everyone around you shine
oh, you are you
and I wish I could be you too
but I can only be me
if I'm not me then who will be me
with my silly laughter and little tragedies, me
if I'm not me then who will be me
with my melodramatic tendencies, me
if I'm not me then who will be me

(Luthea Salom)






TEXTO O DESCRIPCION



4 comentaris:

  1. Una presentación muy bonita y la ensalada tiene que estar deliciosa

    ResponElimina

  2. Una opción perfecta para una ensalada maravillosa. Felicidades. Bsss

    ResponElimina
  3. molt bona pinta, deu ser exquisita!!
    un petó i bon estiu!!

    ResponElimina
  4. Es de mis ensaladas favoritas, la cesar. Menuda pinta tiene esa que has hecho!!!
    Besitosss

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!