diumenge, 26 de març de 2017

Truita de canonges i formatge Brie. Paraules d'amor senzilles i tendres.





"Quizás las cosas más senzillas 
sean las que más cuesta ver.
A veces, 
uno tarda en ver 
lo que tiene delante de las narices."

(Haruki Murakami)



A vegades les coses senzilles i simples són les que més ens costen de veure i de gaudir, tot i que estan per tot arreu, ens envolten i no sempre les veiem.

Fa poc vaig llegir que Google va publicar quines són les cerques més comuns entre els seus usuaris i una de les més habituals és: "com ser feliç?". Jo tinc clar que el primer pas és gaudir del plaer de les coses simples. I això és una actitud. I aprendre a tenir-la arriba després d'un llarg recorregut de coses difícils que han fet que tornis a valorar el que havies oblidat que fa feliç. Un "bon dia" i una carícia inesperada...una mirada de qui estimes...el plaer de compartir estones amb els amics...la família...l'escalfor del sol a la cara després de l'hivern...un riure contagiós...i perquè no, una truita?

Aquesta truita em va captivar només la vaig veure al blog que avui hem assaltat, sobretot perquè em va semblar simple i descarada. Uns ingredients que sempre tinc a la nevera i que mai se m'havia ocorregut aparellar.

I com el primer ball al principi d'una relació, la combinació va ser màgica.

Paraules d'amor senzilles i tendres.



Com avui és l'últim diumenge de mes, la recepta que us porto me l'he endut de la cuina de la Mavi, del blog Mandarinas y Miel, i confesso que només veure-la (i va ser una de les primeres que vaig veure) vaig tenir claríssim que era per mi. Va ser una elecció ràpida que sense pensar-m'ho vaig "robar" dels seus fogons com a bona assaltadora.

És l'últim diumenge de mes i tornem els lladregots del repte dels Assaltablogs.

És l'últim diumenge de mes i s'allarga el dia en aquest principi de primavera, així que res millor que una recepta plena de color verd.

És l'últim diumenge de mes i ja estic desitjant veure que em depara el següent.

És l'últim diumenge de mes i somric amb les coses senzilles.



I aquesta recepta és senzilla, com gairebé totes les truites i, segons la mida que volgueu fer haureu de fer servir més o menys dels ingredients. Jo poso els ingredients per una truita individual:


  • 1 bon grapat de canonges
  • formatge brie
  • 2 ous
  • sal i pebre
  • oli d'oliva

I més fàcil no pot ser. Primer hem de rentar els canonges, treure'n la part més dura de la tija i reservar.

Després, s'ha de tallar el formatge brie en dauets perquè així és fongui millor i reservar.

En un bol batre molt bé els ous perquè quedin ben esponjosos, salpebrar i barrejar amb la resta d'ingredients, els canonges i el formatge brie.




I finalment, fer la truita en una paella ben calenta o, si ho voleu perquè voleu que la truita sigui més lleugera, posar dins d'una cassoleta de fang i dur-la al forn, a 180ºC fins que qualli, d'aquesta manera evitareu els fregits. Jo la prefereixo a la paella, ja que m'agrada poc cuita i amb els ous mig crus, però aquesta vegada m'he decantat pel menjar saludable i l'he cuit al forn.






I per gaudir d'aquesta deliciosa truita, la veu de Claudio Capeo, qui fa tot just una setmana que vaig descobrir i sens dubte, la seva peculiar veu em va captivar. Aquesta setmana va de descobriments.

Ça va ça va

À toi la fille qui me rend si dur et si tendre,
Qui sait me parler, quand je suis barré, je veux rien entendre,
Quand j'ai le coeur sourd,
Quand j'ai le coeur lourd,
Des pluies de peines,
L'âme trempée dans de l'acier,
Quand je suis paumé,
Que tout m'enchaîne.

J'ai parfois l'âme prise,
Dans des filets qui me tourmentent,
J'ai parfois l'âme grise,
Et si ce soir, tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À toi l'ami, le seul homme qui m'a tenu la main,
Quand tous les jours j'm'en faisais pour les lendemains,
Toi dont je sais que même blessé,
T'es toujours là, pour me porter, pour abréger ma peine jusqu'à que je sois léger,
J'ai parfois l'âme en crise,
Ma joie de vivre, qu'on me la rende,
Mon bonheur me méprise,
Et si ce soir tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À ceux que j'ai parfois négligés,
Peut-être un peu libre, pour pas déranger,
Moi le naufragé, sur mon bâteau ivre,
J'ai pas de bouée, pas de feu de détresse,
Je suis pas doué pour les caresses,
Mais si jamais vous me demandez quand tout me blesse:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

(Claudio Capeo)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 29 de gener de 2017

Gnocchi di patate dolci con pesto di rucola. Buono, bello e a buon mercato.





L'infinito

Sempre caro mi fu quest'ermo colle,
E questa siepe, che da tanta parte
De l'ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedento e mirando, interminati
Spazi di là da quella, e sovrumani
Silenzi, e profondissima quiete
lo nel pensier mi fingo, ove per poco
Il cor non si spaura. E come il vento
Odo stormir tra queste piante, io quello
Infinito silenzio a questa voce
Vo comparando: e mi sovvien l'eterno,
E le morte stagioni, e la presente
E viva, e 'l suon di lei. Così tra questa
Infinità s'annega il pensier mio:
E 'l naufragar m'è dolce in questo mare

(Giacomo Leopardi)

Sempre he amat aquest solitari turó,
I el setge, que m'impedeix veure
De l'últim horitzó m'exclou.
Assegut i mirant, il·limitat
Espai més enllà, i el sobrehumà
Silenci, i la profunda quietud,
Em trobo amb el meu pensament, on gairebé
El cor no s'espanta. I com el vent
Sento cruixir els arbres, jo sóc
L'infinit silenci la meva veu
Comparant: em subjuga l'etern
I l'estació morta, i la present
I viva, i tots els seus sons. En aquesta
immensitat s'ofega el pensament meu:
I naufrago dolçament en aquest mar.



I com sempre començo els posts de receptes de l'AsaltaBlogs...altre vegada és final de mes! I com cada final de mes, toca robar una recepta. Aquest mes la que es queda amb la cuina ben buida és la Bea, del blog Sweet Cookies by Bea, que si no coneixeu, us recomano que hi feu una volta, ja que és ple de bones receptes. No us enganyo si us dic que m'ha constat força escollir la recepta per "robar"...

Però finalment m'he decantat per uns Gnocchis, tot i que no he pogut evitar versionar-los una mica. Enlloc de fer-los de la manera tradicional, que és com els proposa la Bea i acompanyar-los d'un pesto tradicional, com també proposa ella, he fet una versió una mica més colorida i amb un punt original.

I de què parlar-vos en relació als Gnocchis? Si voleu saber una mica més sobre ells, us convido a que visiteu el post de la recepta de Gnocchis amb salsa de ceps i trufa que anys enllà vaig publicar...només cal que cliqueu AQUÍ i veureu la història d'aquesta pseudo pasta tant original. 

Avui us parlaré una mica dels moniatos, ja que enlloc de patata, he fet servir la seva versió més dolça, que combina d'allò més bé amb un pesto de ruca.

I és que no fa gaire vaig llegir que el moment idoni per menjar moniato és per la nit -casualment vaig fer els gnocchis per sopar amb la meva amiga Olatz, a qui li encanta fer de conillet d'indies-, fet que em va sorprendre positivament, ja que em semblava un plat bèstia per sopar. Em vaig quedar més tranquil·la.

Per una banda, perquè tot i ser un tubercle ric en hidrats de carboni i sucres, el contingut calòric no és molt elevat. Per cada 100 gr de moniato, només hi ha 100 kcal. I per altra banda, segons la medicina tradicional xinesa, el moniato és un tipus de vegetal de energia Yang i, per tant, afavoreix la relaxació i el bon descans. Les verdures de temporada, igual que les hortalisses d'arrel -entre elles el moniato-, són d'energia calenta i ajuden a aïllar el cos del fred, per això és ideal per l'hivern. I els estils de cocció també influeixen en l'energia dels plats, per això, com per fer aquesta recepta es cou el moniato bullit, al forn o al microones, és una manera de cuinar Yang per afavorir el son després d'un dia intens de feina i buscar el confort físic, emocional i mental.

A més a mes, el moniato és ric en vitamines A, C, E i àcid fòlic -més que la patata- i pel seu sabor més dolç i pel seu alt contingut en fibra sacia més i amb menys quantitat en tenim suficient.

Però encara hi ha més. El moniato té altres propietats molt interessants: ajuda a desintoxicar el fetge, té un efecte preventiu sobre el càncer gràcies als betacarotens que conté i que es veuen gràcies al seu bonic color taronja, és un aliat de la salut ocular i de la pell, reforça el sistema digestiu i, gràcies altre vegada al seu sabor dolç i que és un hidrat de carboni, ajuda a reduir o eliminar el desig de dolços, carbohidrats refinats i a saciar la gana emocional.

Així que ja sabeu...per combatre la gula...Gnocchis!!

Ah! I el pesto, de ruca, per donar un to una mica més exòtic al normal!


Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pels gnocchis de moniato:

  • 500 gr de moniatos
  • 200 gr de farina
  • 1 rovell d'ou
  • sal i pebre
  • nou moscada

Pel pesto de ruca i nous:
  • 150 gr de ruca
  • 50 gr de nous
  • 50 gr de parmesà
  • oli d'oliva verge
  • unes fulles d'alfàbrega
  • sal i pebre
  • 1 all
  • uns pinyons (per posar sencers)


En primer lloc s'han de coure els moniatos, sencers o bé bullint-los o al forn embolicats amb paper d'alumini. En qualsevol cas, una vegada cuits, s'han de pelar i passar pel passapurés, si en teniu, o aixafar amb una forquilla.

Llavors, afegim el rovell d'ou, la sal, el pebre i la nou moscada i amb l'ajuda d'una cullera remenem bé fins que tots els ingredients quedin ben integrats.

Finalment, s'ha d'anar afegint la farina mica en mica i amb les mans pastar fins que quedi ben integrada. La quantitat de farina de la recepta és orientativa, ja que segons el tipus de patata -si els feu amb patata-, el moniato, o la manera de coure'l (aigua o forn), poden fer que quedi un puré d'una consistència o d'un altre que requereixi més o menys farina.

Una vegada la tinguem llesta, s'ha de fer una bola i deixar reposar, ben tapada amb paper film, durant uns 10 minuts com a mínim.

I ja podem fer els gnocchis, fent una espècie de xurros amb la pasta que hem d'anar tallant a trossets i amb l'ajuda d'una forquilla anar marcant per donar la forma típica. 




(Adjunto fotografia trobada per internet)




I ja es poden coure. Per això, s'ha de posar una olla amb aigua i sal i quan comenci a bullir, amb compte, s'han d'anar afegint el gnocchis, aproximadament de deu en deu, no de cop. Estaran llestos quan comencin a surar. És en aquest moment que s'han de treure i deixar escórrer mentre seguim coent la resta.

Per fer el pesto, s'han de triturar tots els ingredients, menys els pinyons que aniran al damunt per decorar. 

A mi m'agrada saltejar els gnocchis amb una mica de mantega abans d'afegir la salsa.



I per acabar, com sempre, una bona cançó per gaudir d'una bona recepta.

Nueva vida

Nueva vida 
rayo de luz por mi ventana avisa de otro día
ternura y caricia, como  angelico de la guardia velas cada esquina
no imaginé que algo tan bello y tan auténtico me iba a pasar,
me desperté oliendo a menta sobre arena mojada en sal
run run, que alegra mi canto y una vida que viene y va

Mirada dulce que acuna con calma 
oye y susurra cuentos sin fantasmas
quien me iba a decir
que un amor tan profundo me iba a mi a latir en lo más hondo de mi corazón
trae misterio el perfume que amanece de nuevo

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

Con tu mano huelo la felicidad
y vuelo ese instante sin pensar
canción de amor que llena mi habitación
repleta de porque nos y sensaciones nuevas

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

viene y va
aunque se paren los cuatro vientos

Nueva vida 
rayo de luz por mi ventana avisa de otro día
ternura y caricia, como  angelico de la guardia velas cada esquina
no imaginé que algo tan bello y tan auténtico me iba a pasar,
me desperté oliendo a menta sobre arena mojada en sal
run run, que alegra mi canto y una vida que viene y va

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

(Ojos de Brujo feat Bebe)






TEXTO O DESCRIPCION



dilluns, 16 de gener de 2017

I per combatre el "blue monday"...Tarte au citron meringuée.





"Estaba contemplando tu sonrisa y
me olvidé de respirar.

Minutos después, tu beso me volvió
a la vida."

(Lucas Hugo Guerra, "Mind of Brando")



Diuen que avui, el tercer dilluns de cada mes de gener, és el dia més depriment de l'any, el "blue monday", concepte que va ser publicat, per primera vegada al 2005 com a part d'una campanya publicitària de l'agència de viatges Sky Travel, que deia haver calculat la data fent servir una equació.

La data va ser publicada en un comunicat de premsa sota l'autoria de Cliff Arnall, professor del "Centre for lifelong learning", adjunt a la Universitat de Cardiff, que va dir que la data va ser ideada per ajudar a una empresa de viatges a analitzar quan la gent reserva les seves vacances i va fer servir diferents factors, entre ells les condicions climàtiques, el nivell de deutes (la diferència entre el deute acumulat i la nostra capacitat de pagament), el temps passat des de Nadal, el temps des de que fracassen els nostres propòsits de cap d'any, els baixos nivells de motivació i el sentiment de necessitat de prendre mesures al respecte. L'equació que va fer servir al 2006 va ser:




On Tt = temps de viatge; D = retards; C = temps gastat en activitats culturals; R = temps gastat en temps d'oci; ZZ = temps de son; St = temps gastat en un període de stress; P = temps invertit en fer la maleta; Pr =  temps gastat en la preparació. Sense definir les unitats de mesura.

Posteriorment, al 2009, va fer servir una fórmula diferent: 


On W = temps atmosfèric; D = deute; d = sou mensual; T = temps transcorregut des de Nadal; Q = temps des de que abandonem els propòsits d'any nou; M = baixos nivells de motivació y N= sentiment de necessitat de fer alguna cosa. Novament, però, sense definir les unitats de mesura.


Al escriure sobre la fórmula, al 2006, Ben Goldacre va dir que "les equacions fallen inclús per tenir sentit matemàtic en els seus propis termes", assenyalant que "es pot tenir un bon cap de setmana quedant-se a casa i reduint el temps de viatge a zero. Per altra banda, Dean Burnett, un neurocientífic que va treballar al departament de psicologia de la Universitat de Cardiff, va qualificar de farsa tot el plantejament.

Sigui com sigui, i per si de cas, hi ha una sèrie de fets que sigui o no cert això del Blue Monday, faciliten un somriure.

1r.- Has d'escoltar bona música i, a poder ser, amb un volum alt. I és que escoltar la nostra música preferida allibera endorfines, segons va demostrar un equip de la Universitat de Manchester, i és que les endorfines són neurotransmissors que tenen molt a veure amb la sensació de felicitat.

2on.- Rodeja't de gent alegre, ja que el bon humor es contagia i segons un treball publicat a la revista The journal Proceedings of the Royal Society B, va revelar que tenir bona companyia ajuda a evitar caure en una depressió.

3r.- Fes esport. Ja se sap que fer exercici té molts beneficis, no només per estar en forma i per evitar malalties, el cervell també ho agraeix. Les contraccions musculars que es produeixen quan fem esport provoquen canvis neuronals i, entre ells, es troba novament la producció d'endorfines.

4rt.- Riu molt. Sembla evident, però no ho és. Riure, encara que no haguem vist res que ens faci gràcia, ajuda a ser més feliços. Està demostrat que rebaixa els nivells d'estrés i ens ajuda a evitar pensaments negatius.

5è.- Vigila el que menges. Alguns aliments són necessaris per produir neurotransmissors com les endorfines o la serotonina i per millorar el nostre estat d'ànim és necessari incorporar-los a la nostra dieta...

I un dia es un dia...creieu que un pastís com aquest no us farà somriure...certament, us posarà de bon humor. 

Així que la meva proposta d'avui, per passar un blue monday feliç és aquest pastís de llimona i merenga que vaig fer amb tota l'estimació del món, per un sopar molt especial.



Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:


Per la "pâte sablée":

  • 240 gr de farina
  • 150 gr de mantega
  • 90 gr de sucre
  • 30 gr de farina d'ametlles
  • 1 sobre de sucre avainillat
  • 1 rovell d'ou
  • 1 pessic de sal

Per la crema de llimona (lemon curd):
  • 3 llimones
  • 150 gr de sucre
  • 4 ous
  • 160 gr de mantega

Per la marenga:
  • 2 clares d'ou
  • 100 gr de sucre
  • 40 ml d'aigua


En primer lloc, i per fer la tartaleta que contindrà la crema de llimona, s'han de barrejar els ingredients secs, és a dir, la farina, el sucre, la farina d'ametlles, el sucre avainillat i la sal, i quan siguin ben barrejats, s'ha d'afegir la mantega, a daus i en textura pomada i barrejar bé fins que el conjunt tingui aspecte i consistència de sorra.




Finalment, s'ha d'afegir el rovell d'ou i barrejar fins que tot sigui una massa homogènia, que hem de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, com a mínim, una hora.

Passada l'estona de repòs -mentre jo vaig fer la crema de llimona-, s'ha d'estirar bé la massa. És difícil de treballar, així que us recomano que prèviament a estirar-la amb el corró, la poseu entre dos trossos de paper film. 




Quan sigui ben estirada, s'ha de cobrir un cercle metàl·lic per coure la tartaleta. Si no en teniu, al menys recomano un motlle desmuntable, que us facilitarà la feina. La massa ha de tenir un gruix uniforme i de mig centímetre aproximadament.

Abans de posar al forn s'ha de punxar la base amb una forquilla per evitar que s'infli i cobrir amb paper de forn o d'alumini col·locant alguna cosa de pes al damunt...o bé llegums o algun altre motlle.

S'ha de coure uns 20 minuts a 180ºC, destapar i 10 minuts més. Com depèn del forn, aneu comprovant la cocció.




Llavors s'ha de deixar refredar, desemmotllar i reservar.

Com ja he comentat, mentre cou la massa es pot anar fent la crema de llimona, que també és molt senzilla de fer.

En un cassó s'ha de desfer la mantega amb el suc de les llimones i la ratlladura i, mentre aquesta es desfà, s'ha de batre bé el sucre amb els ous fins que blanquegin.

I una vegada la mantega sigui fosa, s'ha de barrejar amb el sucre i els ous, fora del foc, fins que tot sigui ben integrat i tornar al foc on, sense deixar de remenar en cap moment, hem d'esperar a que espessi.

Quan tingui la textura adequada, s'ha de retirar del foc i deixar que refredi una mica.



Llavors, ja es pot omplir la tartaleta amb la crema de llimona i deixar a la nevera, tapada amb paper film, com a mínim dues hores. Jo vaig deixar-la tota la nit.

Finalment, s'ha de preparar la merenga que cobrirà el pastís.

Per fer-la, s'ha d'escalfar el sucre i l'aigua fins que arribi a 120ºC i mentre, muntar les clares d'ou a punt de neu. Quan el sucre i l'aigua siguin a la temperatura adequada, s'ha de baixar el batedor on hem muntat les clares a la mínima velocitat i anar afegint el sirope, en forma de fil i a poc a poc, sense deixar de remenar i, quan s'hagi afegit tot, tornar a pujar la velocitat al màxim i no deixar de batre fins que la barreja sigui completament freda.

Llavors, ja es pot treure el pastís de la nevera, cobrir amb la merenga de la manera que més us agradi -jo l'he posat tota i amb una cullera he fet que tingui puntes irregulars- i amb un bufador torrar-la una mica.





I per acabar un pastís tant dolç, una cançó preciosa.


Cuatro vientos

En el primer recuerdo 
que yo tengo vos estas, 
el parque la vereda, 
el helado el delantal, 
el amor de mi vida, 
la suerte en el azhar, 

hoy gira la ruleta 
y sigo en el mismo lugar... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Por vos tengo estos ojos 
esta forma de mirar, 
esta poca paciencia 
y mi voz para cantar, 
un ángel que me cuida 
un hijo que criar, 

la luz que me ilumina 
y también mi oscuridad... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento

(Bersuit Vergarabat)







  TEXTO O DESCRIPCION