diumenge, 26 de març de 2017

Truita de canonges i formatge Brie. Paraules d'amor senzilles i tendres.





"Quizás las cosas más senzillas 
sean las que más cuesta ver.
A veces, 
uno tarda en ver 
lo que tiene delante de las narices."

(Haruki Murakami)



A vegades les coses senzilles i simples són les que més ens costen de veure i de gaudir, tot i que estan per tot arreu, ens envolten i no sempre les veiem.

Fa poc vaig llegir que Google va publicar quines són les cerques més comuns entre els seus usuaris i una de les més habituals és: "com ser feliç?". Jo tinc clar que el primer pas és gaudir del plaer de les coses simples. I això és una actitud. I aprendre a tenir-la arriba després d'un llarg recorregut de coses difícils que han fet que tornis a valorar el que havies oblidat que fa feliç. Un "bon dia" i una carícia inesperada...una mirada de qui estimes...el plaer de compartir estones amb els amics...la família...l'escalfor del sol a la cara després de l'hivern...un riure contagiós...i perquè no, una truita?

Aquesta truita em va captivar només la vaig veure al blog que avui hem assaltat, sobretot perquè em va semblar simple i descarada. Uns ingredients que sempre tinc a la nevera i que mai se m'havia ocorregut aparellar.

I com el primer ball al principi d'una relació, la combinació va ser màgica.

Paraules d'amor senzilles i tendres.



Com avui és l'últim diumenge de mes, la recepta que us porto me l'he endut de la cuina de la Mavi, del blog Mandarinas y Miel, i confesso que només veure-la (i va ser una de les primeres que vaig veure) vaig tenir claríssim que era per mi. Va ser una elecció ràpida que sense pensar-m'ho vaig "robar" dels seus fogons com a bona assaltadora.

És l'últim diumenge de mes i tornem els lladregots del repte dels Assaltablogs.

És l'últim diumenge de mes i s'allarga el dia en aquest principi de primavera, així que res millor que una recepta plena de color verd.

És l'últim diumenge de mes i ja estic desitjant veure que em depara el següent.

És l'últim diumenge de mes i somric amb les coses senzilles.



I aquesta recepta és senzilla, com gairebé totes les truites i, segons la mida que volgueu fer haureu de fer servir més o menys dels ingredients. Jo poso els ingredients per una truita individual:


  • 1 bon grapat de canonges
  • formatge brie
  • 2 ous
  • sal i pebre
  • oli d'oliva

I més fàcil no pot ser. Primer hem de rentar els canonges, treure'n la part més dura de la tija i reservar.

Després, s'ha de tallar el formatge brie en dauets perquè així és fongui millor i reservar.

En un bol batre molt bé els ous perquè quedin ben esponjosos, salpebrar i barrejar amb la resta d'ingredients, els canonges i el formatge brie.




I finalment, fer la truita en una paella ben calenta o, si ho voleu perquè voleu que la truita sigui més lleugera, posar dins d'una cassoleta de fang i dur-la al forn, a 180ºC fins que qualli, d'aquesta manera evitareu els fregits. Jo la prefereixo a la paella, ja que m'agrada poc cuita i amb els ous mig crus, però aquesta vegada m'he decantat pel menjar saludable i l'he cuit al forn.






I per gaudir d'aquesta deliciosa truita, la veu de Claudio Capeo, qui fa tot just una setmana que vaig descobrir i sens dubte, la seva peculiar veu em va captivar. Aquesta setmana va de descobriments.

Ça va ça va

À toi la fille qui me rend si dur et si tendre,
Qui sait me parler, quand je suis barré, je veux rien entendre,
Quand j'ai le coeur sourd,
Quand j'ai le coeur lourd,
Des pluies de peines,
L'âme trempée dans de l'acier,
Quand je suis paumé,
Que tout m'enchaîne.

J'ai parfois l'âme prise,
Dans des filets qui me tourmentent,
J'ai parfois l'âme grise,
Et si ce soir, tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À toi l'ami, le seul homme qui m'a tenu la main,
Quand tous les jours j'm'en faisais pour les lendemains,
Toi dont je sais que même blessé,
T'es toujours là, pour me porter, pour abréger ma peine jusqu'à que je sois léger,
J'ai parfois l'âme en crise,
Ma joie de vivre, qu'on me la rende,
Mon bonheur me méprise,
Et si ce soir tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À ceux que j'ai parfois négligés,
Peut-être un peu libre, pour pas déranger,
Moi le naufragé, sur mon bâteau ivre,
J'ai pas de bouée, pas de feu de détresse,
Je suis pas doué pour les caresses,
Mais si jamais vous me demandez quand tout me blesse:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

(Claudio Capeo)






TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!