"Lo que pienses, lo serás.
Lo que sientas, lo atraerás.
Lo que imagines, lo creerás."
(Buda)
Fa masses mesos que no publicava res. No és que no en tingués ganes, només que la meva vida estava canviant tant, que tot i cuinar més que mai, no tenia temps per compartir-ho. I és que, si bé sé que no sóc dels blogs de cuina que més temps dedica a fer les fotos, editar-les i crear l'escenari perfecte de posada en escena dels plats, temps al darrere n'hi ha, i molt.
Durant aquests mesos he canviat de feina, de casa, de ciutat i de rutines. I per tant, de cuina. I la meva manera de veure la vida, també ho ha fet. Ara, la cuina que tinc, no pot anar millor. És blava, plena de vida, amb una finestra a la terrassa plena de menta, alfàbrega, orènga, plena de llum, espai...i amb fogons!...i tenim un hort urbà a la terrassa que tot just comença a créixer exultant.
Així que espero començar una nova etapa del blog. Més fresca, amb receptes més sanes, i que reflexi tota la felicitat que tinc la sort d'estar vivint.
I és que quan tens al costat algú que et fa veure la vida d'un color meravellós, tens ganes altre vegada ganes de compartir noves receptes i noves cançons.
El post d'avui és curt i senzill, per això la recepta és fresca i fàcil. Potser no seria massa adequada per a finals d'octubre, però el temps acompanya i aprofito per treure-la del calaix.
Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
- 2 enciams romans
- 2-3 alls
- vinagre de poma
- 1 ceba tendre
- 2 iogurts grecs
- sal i pebre
- aigua
- anxoves de l'Escala
- tomàquet rosa
- alfàbrega fresca
La recepta és tant senzilla, que gairebé no faria falta que expliqués res, però si no ho fes, que seria del blog?
Com a gairebé tots els "gazpachos" o sopes fredes d'aliments crus -la Vichyssoise, per exemple, es menja freda, però en canvi és d'ingredients cuits- només cal netejar bé els aliments, amb l'ajuda d'un raspatllet i aigua, pelar els ingredients que ho requereixin, tallar a trossos més o menys grans i triturar. I aquesta sopa freda no canvia el procés.
En primer lloc s'ha de netejar l'enciam i triturar junt amb els alls, un bon raig de vinagre de poma al gust (podeu fer servir qualsevol tipus de vinagre, jo he fet servir de poma perquè és suau i va molt bé amb el iogurt), la ceba tendre, els iogurts, sal i pebre.
L'enciam és tot aigua, pràcticament, així que l'aigua s'ha d'afegir al final i en funció de com voleu que sigui d'espessa.
A mi normalment no m'agrada massa colar les sopes. El gazpacho, per exemple, el prefereixo sense colar. Però en aquest cas, i com l'enciam és força fibrós, prefereixo passar-la per un colador. Queda més fina.
I com a banda sonora per aquesta sopeta freda, una cançó que escalfa el cor...
Francés limón
Todo tiene el color
de tus ojos, como ves...
todo cambia, no así...
...tu voz,
cuando me hablas en francés limón.
En un barco de papel
yo volveré
por ti, mi amor
francés limón.
Las luces de la ciudad
se apagaran,
te besaré,
me besaras.
Me encanta tu actitud,
Dios conserve tu salud
solo con mirarte comprendí
para qué yo vine aquí.
En un barco de papel
yo volveré
por ti, mi amor
francés limón.
Las luces de la ciudad
se apagaran,
te besaré,
me besaras.
(Los Enanitos Verdes)
Enhorabona per aquests canvis...això sempre dona felicitat! A dsifrutar-ho Marta...ja ens aniràs explicant!!!
ResponEliminaPetons!
Noia quina felicitat!!!! Doncs a gaudir-la! :) I la sopa ha de ser molt bona però a Suïssa, amb les temperatures que ja tenim... em sembla que esperaré a l'estiu vinent per provar-la ;D
ResponEliminaPetons i que tot segueixi així de bé!!